Més respostes a la crisi.

La crisi econòmica que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tota Europa una situació de la que no és pot lliurar cap govern, en la que cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic.

A Espanya la situació també es difícil, mai s’ha negat. En aquesta situació el Govern d’Espanya, ha adoptat un seguit de mesures per contenir les polítiques de dèficit que han estat necessàries durant el darrers dos anys.

Hi ha veus (generalment de dretes) que expressen que aquestes mesures representen la retallada en polítiques socials més gran de l’historia del país.

El món al revés. L’any 2003 a Espanya es destinava a despesa social 114.000 milions d’euros, un 14% del PIB, avui la despesa es de 180.000 milions d’euros, un 17% del PIB.

El Govern de Rodriguez Zapatero en sis anys ha incrementat un 58 % els recursos destinats a despesa social.

Alguns exemples, en pensions la despesa a passat de 71.000 M€ a 108.000M€ un creixement del 51 per cent, s’ha fet un gran esforç. Seguim tenint trams de pensions baixes però en aquests sis anys, han pujat les quantitats de les pensions no contributives i les pensions mínimes que s’han equiparat al salari mínim. En conjunt totes han guanyat en poder adquisitiu respecte al increment de preus al consum.

Ha estat aquest govern el que va impulsar i aprovar la Llei de la Dependència, amb els vots contraris del PP i CiU, com a un nou dret al nostre país, avui més de 500.000 persones tenen drets reconeguts gràcies en aquesta Llei, 1.600M€.

És des de 2004, que el el Salari Mínim Interprofessional ha augmentat un 35%.tots els anys per sobre de l’IPC.

Avui el 83 % de les persones aturades, rep algun tipus de prestació o ajuda, quan governava el PP, aquestes prestacions tant sols arribaven a un 64% de persones.

La despesa en educació s’ha duplicat en aquests sis anys, la meitat destinada a beques de 800 a 1400 milions d’euros.

Quina és la realitat de la que estem parlant, que la contenció de 5.000 milions d’euros que s’aplicarà aquest any, no afecta a cap partida de despesa social. I que el proper any 2011 la repercussió de las mesures adoptades tant sols significarà una disminució del 1,5 per cent de despesa social, davant d’un augment del 58 per cent en sis anys.

Aquest Govern ha fet de les polítiques públiques i socials, un eix central de la seva actuació, cosa que no van fer els anteriors governs de dretes del PP, que no van apujar les pensions per sobre de l’IPC, ni el Salari Mínim Interprofessional, i que tampoc van destinar cap recurs a la Llei de la Dependència.

L’ecologisme conservador? Què?

El candidat de CiU, Artur Mas, en les sessions que està fent aquests dies per explicar les seves propostes, ha afirmat que els temes de sostenibilitat els han d’abraçar les forces centrals del país perquè, sinó, aquesta bandera queda en mans de formacions polítiques que en fan d’això una “superideologia” amb una visió molt estreta de les altres coses del país. I això li permetia afirmar que s’aturava el país.

Res més lluny de la realitat, segons la seva explicació l’ecologisme conservador diu NO a tot, però el sr. Mas s’oblida que son els Alcaldes de CiU que diuen NO a la MAT, que son Alcaldes de CiU que diuen NO a una gestió racional de l’aigua per a tots i que son Alcaldes de CiU que diuen NO a l’energia eòlica.

És per exemple el govern d’esquerres i catalanista, que modifica la proposta de túnel de bracons de CiU que destrossava la vall de Bianya, perquè finalment el túnel estigui ja en funcionament però perfectament integrat en el paisatge.

També va fer una critica a la poca implicació del Govern en el desenvolupament i a l’aportació en el mix energètic de les energies renovables a Catalunya, de nou aquí el sr. Mas torna a desinformar. A Catalunya hi ha un mixt energètic en la instal•lació i després tota l’energia entra a la xarxa de distribució que es consumeix conjuntament, fent impossible determinar el mixt energètic del consum. Ara bé, el sr. Mas o no sap o està desinformat sobre el Mixt energètic. A Catalunya el 28% de la potència instal•lada és energia renovable, sobretot gràcies a l’energia hidràulica.

Però el 2003, quan CiU va perdre les eleccions, l’energia eòlica i fotovoltaica només representava un 0,90% de la energia instal•lada, i al 2010, ja representa un 7,13%: en 6 anys hem multiplicat per 126 la potència instal•lada a Catalunya d’energia fotovoltaica, de 1,3 MW el 2003 a 164,3 MW el 2009, i en 6 anys hem multiplicat per 7,2 la potència instal•lada a Catalunya d’energia eòlica, de 86 MW el 2003 a 624 el 2009.

Pel que fa a la gestió de residus, l’Artur Mas diu que s’han de prendre decisions valentes. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres, perquè al 2003, CiU va deixar una política de residus buida de contingut. Decisions valentes com les que han pres els governs d’esquerres: hem definit quines han de ser les infraestructures de residus pels propers anys. Les hem posat en el mapa, les hem concretat i ens hem compromès a fer-ho. CiU mai es va atrevir a aprovar un pla de residus. CIU va actuar amb por. Por al rebuig, por a perdre vots. Hem posat canons a l’abocament i a la incineració. Hem tancat dipòsits irregulars. Hem estès la recollida selectiva a tots els municipis de Catalunya.

Diu que porten anys amb abocadors saturats, que han acabat la seva vida útil, i que en el país s’hauran de prendre decisions que, agradin o no, s’hauran d’adoptar. Sobretot diu que s’hauran de col•locar plantes de valorització energètica al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però CiU, juntament amb el PP a Girona s’oposen al procés de construcció de la incineradora actual. Hem de ser valents i coherents, sr. Mas.

I pel que fa a l’aigua segueix apostant pel Roine. I el sr. Mas no sap que estem solucionant el problema de l’aigua: gràcies a la política de dessalinitzadores. Ell insisteix en fer una obra faraònica com el trasvassament del Roine, una aigua que qui tindrà l’aixeta serà el Govern francès. Una obra cara, amb un impacte ambiental immens i una inseguretat en el subministrament.

Compromís amb la sostenibilitat.

En un context energètic com l’actual es posa de manifest la necessitat de continuar una transició cap a un sistema més sostenible, cal fomentar l’estalvi i l’ús eficient de l’energia per part d’empreses i del conjunt de la societat, i cal també potenciar l’ús de les energies renovables.

És per això que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya fa temps que cooperen en aquesta matèria i han signat un conveni per impulsar les energies renovables, gràcies al qual el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç aportarà 3,1 milions d’euros per impulsar l’ús de les energies renovables a Catalunya.

D’aquesta manera es continua la col•laboració entre l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).

L’objectiu del conveni és el desenvolupament de les mesures de suport públic corresponents a Catalunya per a l’any 2010, que estan incloses al Pla d’Energies Renovables i també al Pla de l’Energia 2006-2015.

El conveni estableix que l’ICAEN gestionarà aquests fons, que servirà per subvencionar les actuacions en àrees com l’energia solar tèrmica de baixa temperatura o la biomassa tèrmica. L’objectiu és diversificar les fonts energètiques i avançar en la reducció del consum de combustibles d’origen fòssil.

El foment de les energies renovables és un dels eixos del nou model energètic que el Govern propugna per a Catalunya. En aquest sentit, el compliment del Pla de l’Energia 2006-2015 permetrà que les energies renovables, molt menys contaminants, suposin el 10% del consum total d’energia primària l’any 2015 a Catalunya.

Des de l’any 2004 el Govern de Catalunya, ha impulsat de manera clara les energies renovables, passant de menys de 100 MW instal•lats a l’any 2003 a més de 900 MW aquest any. I s’ha invertit com mai en eficiència energètica i renovables 2 Milions d’euros l’any 2003 als 85 Milions d’euros a l’any 2009.

Avui més que mai el foment de les energies renovables i de l’estalvi i eficiència energètica son claus, en el marc de les polítiques de reducció de la nostra dependència energètica exterior, si tenim en compte que el model energètic català i espanyol es caracteritza per l’elevada dependència exterior de fonts d’energia d’origen fòssil, i per tant tota aposta decidida per les energies netes així com per la reducció del consum energètic mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica, s’erigeix com a factor clau per garantir el bon subministrament i el progrés de la nostra societat.

Una resposta adequada.

El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una resolució en defensa de l'Estatut i per la renovació del Tribunal Constitucional (TC) amb els vots de tots els grups menys del PP i del grup mixt (115 a favor i 16 en contra). En aquesta resolució el Parlament mostra el seu convenciment que l'Estatut és plenament legítim, pel fet d'haver estat referendat pels ciutadans, i insta a totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desplegar-lo; també expressa la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

El Parlament s'adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres la inexcusable necessitat de procedir a la designació dels magistrats desprès de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC, i a desbloquejar el procediment de designació de quatre magistrats del Constitucional, pendent des de fa més de dos anys en el Senat. També és constata que, després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades i és promouran totes les accions necessàries a fi de que es declari incompetent per dictar sentencia. També es demana que s'impulsi una proposta de reforma de la llei orgànica del TC que impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

El president Montilla ha liderat en tot moment les negociacions per poder arribar a una resposta consensuada de la majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari català (sobretot dels partits que varem donar suport a l'Estatut) per fer front a la situació creada per la incapacitat de l'alt tribunal d'emetre sentència.

Ja ho he manifestat en alguna altre ocasió, és possible treballar per un projecte d'una Espanya diferent, que reconegui la pluralitat de territoris des d'una concepció federal; de fet, part del camí recorregut des de l'aprovació de la Constitució va en aquesta direcció. Que està passant doncs? És bo recordar que el PP va votar en contra de l'Estatut després d'haver intentat que ni tant sols fos admès a tràmit; fins i tot va recollir milers de signatures per tota Espanya demanant un referèndum il·legal sobre el text. I a més, el PP bloqueja al Senat la renovació dels membres en mandat caducat del TC. Tot plegat tampoc és tant incongruent si recordem que no van votar una part de la Constitució.

Tot i aquesta situació, el govern de la Generalitat ha anat desplegant l'Estatut. Tenim un nou sistema de finançament (4.000 milions d'euros anuals; per primera vegada en la historia Catalunya se situarà per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en ingressos per càpita provinents del sistema). La inversió en infraestructures és històrica (34.746 milions fins el 2013). Catalunya rebrà inversions públiques de l'Estat en proporció al seu pes al PIB espanyol al llarg de set anys. I s'han materialitzat traspassos, com la gestió del servei de Rodalies de Renfe, l'expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers i la inspecció de treball o l'Hospital Clínic.

(publicat a la revista digital Aravallès)